ON HEM ARRIBAT I PERQUÈ? COM SOLUCIONAR-HO? RAONS I CONSEQÜÈNCIES
Què és el protocol de KIOTO?
És l’acord internacional que els països més industrialitzats van firmar a finals del 1997 a la ciutat japonesa del mateix nom i que té com a finalitat la
reducció progressiva d’emissions de
CO2 i d’altres
gasos contaminants (metà, hexafluorur de sofre, etc.) per mitigar
l’efecte hivernacle.
Què exigeix als països firmants?
Reduir en un
5% global les emissions per al 2012 en relació al 1990.
Per la UE la reducció es d’un
8%. Els països que
l’incompleixin, seran
sancionats econòmicament per compensar als que hi arribin.
Què han d’incentivar els governs dels països firmants?
El
creixement de forma
sostenible.
Què vol dir créixer de forma sostenible?
Augmentar el nivell de
competitivitat i de
confort reduint les emissions contaminats.
Com es pot aconseguir?
Disminuint la
demanda energètica a les fonts contaminants.
Com es pot reduir aquesta demanda?
Amb polítiques
d’estalvi i eficiència i la substitució continuada de les
fonts energètiques contaminants.
Què és l’estalvi energètic?
Totes aquelles actuacions que donen com a resultat una reducció de l’energia consumida, sempre amb la premissa
“si no utilitzo, no consumeixo”. Caminar en lloc d’agafar el cotxe, apagar els llums al sortir de casa o del lloc de treball, etc.
Què és l’eficiència energètica?
Reducció de les energies demanades al sistema energètic sense que es vegin afectades
les activitats en indústries i edificis. Són totes aquelles
actuacions que tenen com resultat una reducció de l’energia utilitzada per
produir una mateixa unitat d’activitat
econòmica o per arribar a un determinat
nivell de confort. Millorar l’aïllament dels edificis per reduir la pèrdua d’escalfor, productes lleugers que demanen menys carburant per al seu transport, bombetes eficients, etc.
Com es poden substituir les fonts d’energia contaminats?
Apostant per les
energies renovables des de tots els àmbits: el
govern amb
ajuts i normatives adients i les empreses i institucions implantant sistemes de
substitució progressiva.
És viable econòmicament parlant?
Cada situació és diferent i cal estudiar cas a cas la
sostenibilitat de la inversió en front del benefici obtingut, tant de servei com de reducció d’emissions.
Què és més sostenible, invertir en “reduir” o invertir en “substituir” per renovable?
Depèn. Si parlem d’
energia ineficient (pèrdues), serà una mala
solució sostenible invertir en renovables perquè seguirem acumulant pèrdues (cables, transformadors, mala qualitat d'onda, etc.). Aquí parlarem d'invertir en
gestionar de manera correcta i eficient el
consum energètic.
En canvi, si parlem del
consum quotidià (necessitats públiques i privades), serà una bona
solució sostenible invertir en apropar la generació al consumidor i a les seves puntes de demanda. Això passa per anar substituint les actuals fonts energètiques altament contaminants i que s’esgoten, per energies renovables netes i inesgotables, i el més properes possible al punt d'utilització. Aquí parlem de
gestionar i adaptar els hàbits de la
demanda per fer que cada cop sigui més gran la proporció d'energies renovables dins del nostre
sistema energètic.
Quina normativa hem de complir?
Hi ha diferents directives europees que marquen el camí que després han d’emprendre cadascun del països de la UE: la
2001/77/CE sobre promoció i ús d’energies renovables,
2002/91/CE sobre demanda energètica d’edificis,
2003/30/CE sobre el foment dels biocarburants,
2004/8/CE sobre l’ús de la cogeneració,
2006/32/CErelacionada amb l’ús final de l’energia. En el cas espanyol se n’ha derivat el
PEN (Pla Energètic Nacional) i el
PER (Pla d’Energies Renovables), a més del Decret
RD 661/2007 pel foment de les energies incloses en el règim especial (renovables més altres d’alta eficiència) i del pla d’acció PAE4+ promogut per
l’IDAE (Institut per a la Diversificació i l’ Estalvi Energètic).
Quin recolzament públic hi ha?
El marc administratiu del
règim energètic està actualment
descentralitzat i traspassat a les
CCAA. Això afecta a l’ús, el consum, els ajuts i subvencions. Les
agències regionals d’energia són les encarregades de gestionar-ho. Per exemple ICAEN a Catalunya, AVEN a València, EVE a Euskadi, etc.
Quines conseqüències tindrem si continuem l’actual ritme d’emissions contaminats?
El ja evident
canvi climàtic que poc a poc haurem d’anar assimilant.
Temperatures màximes
extremes (uns 7 graus més a l’estiu previst per a l'any 2070),
manca d’aigua, més incendis, migracions d’animals, plagues, malalties, etc.
